Com sempre, un cop acabat el dinar, al hora de netejar, sempre acostuma a passar el mateix, uns s'agafen a l'escombra i els altres ens ho agoitem....
Sort en tenim de la Martina,
i de l'Antonieta, gràcies.
i de les demés, gràcies també.
El meu mon vist a traves de l’objectiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada